Reciclaje y Restauración

Este cementerio en Asturias , Luarca siempre me llamo la atención ..

si asi quiero morir ... quedar dormida ... de cara al mar ...

X Encuentro Iberoamericano de Gestión y Valoración de Cementerios Patrimoniales

El próximo 7, 8, 9 y 10 de octubre de 2009, Medellín será la sede del X Encuentro Iberoamericano de Valoración y Gestión de Cementerios Patrimoniales, que se realizará como antesala a la conmemoración de los 10 años de creación e instalación de dicha Red, proceso liderado por el Museo Cementerio de San Pedro de la ciudad de Medellín, en asociación con el Museo de Antioquía y la Cátedra UNESCO en el año 2000. En el marco de estas significativas conmemoraciones, la Red Iberoamericana de Valoración y Gestión de Cementerios Patrimoniales y el Museo Cementerio de San Pedro, han asumido el compromiso de visibilizar las acciones sociales y culturales que dinamizan los procesos de memoria asociados a la muerte. Es por esto que el tema principal definido para este X Encuentro es el de Memoria, Memorables y Memoriales.
Es de vital importancia contar con la colaboración y el apoyo de ustedes en la divulgación y motivación de los colegas adscriptos a la Red Iberoamericana de Valoración y Gestión de Cementerios Patrimoniales .

Revista Habitat . com

Rosna

Les comparto este bello poema que rescate , desconozco su autor .

Quan la passada del vent afinala tarda tèbia del mes d'agost,penges com una morta gavinadalt de la pedra grisa del rost.Des de les blanques parets estretesveus una mica de mar només;i encara et poses tot de puntetes,blanc cementiri dels mariners.Ningú que als vespres a tu s'atansaper la drecera magra dels hortsdirà quan vegi l'esquena mansaque ets el pacífic hostal dels morts.No et dignifiquen l'antiga esquerdade les costelles màgics xiprers;només et volta la vinya verda,blanc cementiri dels mariners.És una vinya plana com totes,ni tu l'esveres ni pensa en tu;dels ceps li pengen les fràgils gotestornassolades del vi madur.Aquelles bèsties que sol haver-hien la pelada pau dels costersse't fan, amigues sense misteri,blanc cementiri dels mariners.Tant a les clares com a les fosques,res de basardes, res de perills:tots els migdies, zumzeig de mosques,tots els capvespres, desmai de grills.I a trenc d'albada, lleu transparència:còbits que piulen pels olivers.I sempre un clima d'indiferència,blanc cementiri dels mariners.Dins la badia, les fustes fartesde sal i pesca mullen el llom;els homes passen del joc de cartesa l'opalina gràcia del rom.Les dones seuen a les cadiresamb aquells aires manifassers...I ningú pensa que tu respires,blanc cementiri dels mariners.I ve que un dia la veu rossolad'una campana llagrimejant;i gent negrenca s'acorriolaseguint la vinya del teu voltant.La caixa llisa puja la costa;tu ni la mires: ja saps qui és.Sens reverència reps el teu hoste,blanc cementiri dels mariners.I els qui te'l duen, mentre la palaremou la terra nets de corcó,pensen quina hora i en quina calai amb qui els pertoca calar l'artó.Els crida el tràngol i la mullena;caraimpassibles baixen després,al teu silenci girats d'esquena,blanc cementiri dels mariners.Si el mar és fúria, bot i deliri,i és embranzida i és cos a cos,qui se'n recorda del cementiri,del gris de nacre del seu repòs?Tu ho saps comprendre; per'xò no gosesguarnir-te d'arbres ni de cloquers.Tu saps comprendre totes les coses,blanc cementiri dels mariners!Ells fan la ruta de la pobresa,tu fas el somni de l'infinit.Si ells es resignen a anar a l'encesa,també et resignes a llur oblit.Perquè et resignes, perquè t'adonesdel que és el sempre i és el mai més,jo et vinc a veure moltes estones,blanc cementiri dels mariners.Jo et vinc a veure per la drecera,seguint les vinyes, deixant el port;i em vivifiques amb la maneraclara i tranquil·la de dir la mort.La mort, com una gran companyianeta de tèrbols crits baladrersla mort, com feina de cada dia,mig de tristesa, mig d'alegria...blanc cementiri dels mariners!